Laseva concepció de la poesia —l’anomenada teoria de la paraula viva —, és exposada en l’ Elogi de la paraula (1903) i ampliada en l’ Elogi de la poesia (1909). Els dos textos denoten una influència de l’idealisme anglosaxó (Emerson i Carlyle), i, potser en menor mesura, de les posicions teòriques de Novalis. Lateoría de la evolución explica que los seres vivos no aparecen de la nada y porque sí. Los cambios evolutivos, como ya podemos deducir, suelen ser adaptativos, grosso modo, lo que implica Profesorade la Escuela de Pensamiento y Creatividad (Prof. Dr. A. López Quintás) El “Elogio de la palabra” fue el discurso inaugural del poeta catalán Joan Maragall al tomar posesión de la Presidencia del Ateneo Barcelonés, en 1903. En ese espléndido opúsculo, el autor expresa su teoría sobre la palabra y la poesía. quel’empenyen a la paraula poètica, i a ser —i fer-se— veu. Això ho diu explícitament en una entrevista de 1975: Maragall ens explica en L’elogi de la paraula, relacionat directament amb la seva teoria de la paraula viva, que era poesia el fet que un nen d’una contrada dels Pirineus, una nit, mirant-se les estrelles, deia 3. Membrede la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca 62Sobre las semejanzas entre la «Teoria de la paraula viva» maragalliana y la T oeria del arte de Schelling, véase M. Bosch, «Schelling i Maragall. Vida a l’art i a la paraula», Zeitschrift JoanMaragall i Josep Palau i Fabre. de la paraula viva a la paraula vivent. Autores: Tomàs Nofre i Olivé. Localización: Haidé: estudis maragallians : butlletí de l'Arxiu Joan Maragall, poesiavitalista:el vitalisme defensava l'afirmació del tot,la regeneració de la societat.El major representant del vitalisme va ser Joan Maragall.Deia que la poesia havia de ser un arma social i de defensa de la vida,no de la mort.||Maragall:La poesia segons maragall:vocació,inspiració i paraula viva.En Oda infinita(1888),Maragall expressa dues queles paraules han de dur associades per poder donar compte de la competència lèxica del parlant i dels mecanismes de relació del component lèxic amb la resta de components o mòduls de la gramàtica. (Cabré, M. Teresa. 1994. A l’entorn de la paraula (I). Lexicologia general. València: Universitat de València. Pàg. 34) 2 Processos de formació lèxica. Els superlatius. Les terminacions dels adjectius -íssim i -íssima indiquen un grau alt d’intensitat. Aquest pis és petitíssim. És una persona intel·ligentíssima. Té un fill altíssim. Van preparar una activitats divertidíssimes.; En alguns casos es produeixen canvis ortogràfics respecte de l’adjectiu i, fins i tot, canvis en la .

teoria de la paraula viva